Aeroport Lleida-Alguaire
Torre de control, Lleida
La torre de control de l’aeroport de l’Alguaire es concep com una obra singular que va més enllà de la pròpia estructura, integrant-se els projectes de la terminal i els edificis annexos. Torre i base tindran una superfície total de 3.742 m2. La torre es projecta amb un edifici de 41 metres d’alçada, format per dos volums principals: la torre – que acull las funcions específiques de control aeronàutic – i la base – que rep el programa administratiu i tècnic - . Ambdues queden unides per la corba que dibuixa la coberta de la primera planta i que es converteix en la façana de la torra. Aquesta coberta es perllonga fins a fondre’s harmoniosament amb l’edifici de la terminal i els tècnics. La unitat visual de l’edifici s’aconsegueix amb la cobertura de tota la façana amb una xapa metàl·lica de tonalitats verdes, ocres i grogues que contribuiran a la seva integració amb el paisatge que l’envolta. La coberta tindrà una capa vegetal comminada amb franges de fusta i xapa. Aquesta trama emula la trama vegetal-agrícola de l’entorn.
Auditori i Conservatori, Ciutadella de Menorca
Concurs d´idees per Centre Cultural Polivalent
El nou Centre Cultural Polivalent de Ciutadella s’insereix en una de las zones més problemàtiques de la ciutat. La proposta sorgeix de la necessitat de construir l’espai físic de la nova plaça alhora que es completa i sutura el teixit edificat en una operació de “costura” urbana. El programa compren una nova escola de música i conservatori, un auditori amb capacitat per a 1.000 espectadors i una nova seu de ràdio. Les actuacions bàsiques es poden resumir en els següents punts: adossar la nova Escola de Música i Conservatori a l’edifici de PB+5, completant així la trama urbana provinent de contramurada; ubicar el nou auditori en continuïtat amb l’alineació provocada per l’obertura del carrer Bisbe Sever i donar continuïtat al carrer Josep Rossinyol; i col·locar l’edifici de la ràdio en l’espai actualment ocupat pel cine, adossant-lo a la mitgera existent com a conseqüència del seu enderrocament. Així es completa el nou espai de la Plaça de la Pau i es consolida el bloc residencial actualment aïllat, incloent-lo en l’actuació. L’entrada al nou recinte es realitza des de l’avinguda Capità Negrete, veritable artèria central de la ciutat. També es pretén unificar els tres nous edificis gràcies a un element que regularitza el buit resultant, una línia d’imposta a 5,50 m d’alçada que unifica les plantes baixes i els accessos als diferents àmbits amb una gran pèrgola. Associada a aquest espai exterior, la planta baixa dels edificis es converteix en un únic espai transparent i diàfan en el què conviuen el vestíbul de l’Auditori, la cafeteria i espai annex per a actuacions, el vestíbul de l’Escola de Música i l’accés als nous estudis de la O.A.R.
BGN, Pamplona
Projecte finalista del concurs per la nova Biblioteca General de Navarra
El projecte proposa l’ inserció de dues peces separades sobre l’edifici que ocupen actualment les escoles de San Francisco per donar-l’hi el nou ús de Biblioteca General de la comunitat navarresa. Aquestes peces connecten a través de les plantes sota rasant que ocupen tot el solar. Un prisma curosament proporcionat se situa ordenadament, tancant el costat oest de la plaça de San Francisco sense alterar els paràmetres espacials de l’indret. La nova biblioteca apareix com un objecte bell i abstracte, els continguts del qual s’endevinen a través d’un embolcall de vidre amb diferents graus de transparència que permeten entreveure prestatges, volums i la pausada activitat d’alguns dels seus ocupants. Es tracta d’un contenidor segellat i sense fissures, que no oculta; un volum geomètric que, més que recolzar-s’hi, emergeix del sòl, i que acull els usos característics de la biblioteca. Les llibreries i sales de lectura es disposen en mòduls d’un quart de planta esglaonats en espiral i amb un metre de desnivell entre elles. S’uneixen mitjançant rampes, la qual cosa garanteix els nivells d’independència i la flexibilitat requerits. La segona peça (que compren l’accés i les àrees d’administració), una pastilla prima adossada a las mitgeres dels carrers Nueva i de San Francisco, remata l’illa i conforma la façana més expressiva de la biblioteca. Hi ha lletres i signes ortogràfics serigrafiats espargits a la seva façana de vidre. Entre els dos volums emergeix una petita plaça que pertany alhora a la biblioteca i a la trama urbana d’espais lliures.
Biblioteca a Jalisco, Mexico
Concurs per la nova biblioteca pública del estat de Jalisco a Guadalajara
La situació de la nova Biblioteca dins el Campus universitari requereix una imatge que pugui ser contemplada obliquament des del cotxe, i que pugui ser, sense negar la seva condició d’edifici frontal, centre d’una ordenació axial clàssica. El programa s’organitza a partir d’una suau rampa que permet el creixement de cadascuna de les diferents col·leccions, intercalant uns espais, mantenint la continuïtat espacial de les esmentades col·leccions i evitant els canvis de nivell. Així doncs, el fort condicionant programàtic es converteix en la principal virtut del nou edifici, permetent l’existència dels espais de creixement i la seva relació amb cadascun dels nivells en una successió fluida d’espais. Aquest suau pla inclinat constitueix l’eix sobre el qual s’articula la resta de l’edifici, en el centre del qual es proposa una espina dorsal que funciona com a pou captador de llum natural. Dos grans buits filtren la llum al centre de l’edifici i a les zones més interiors de les sales de treball. Al paral·lelepípede inicial del volum de la biblioteca se li adossa una pell metàl·lica que compleix funcions de protecció solar i acústica i que es compon d’un entramat metàl·lic amb diferents densitats en funció de les activitats que es desenvolupen. Així, les zones d’emmagatzematge de llibres, que no requereixen vistes i sí un elevat grau de protecció solar, es tradueixen en àrees de gran densitat de lames, mentre que en les destinades a sales de lectura es redueixen i pràcticament desapareixen en els espais de relació o descans.
Cadira de despatx Turó
Cadira de despatx disenyada per Mooa, de Alis
La cadira de despatx Turó, disseny desenvolupat per b720 Arquitectos per Mooa, de Alís, i presentat a El concepte principal inspirador de Turó és la juxtaposició de la linealitat de l'estructura davant la forma més orgànica del seu seient. Això es tradueix en un disseny composat per una estructura metàl·lica zincada formalment, molt rígida, i un seient tapisat en pell de formes més corbes que s'adapta ergonòmicament. Les seves mides totals són de 535x570x720 mm, quedant el seient a
Cambra de Comerç de Barcelona
Projecte per la construcció de la nova seu de la Cambra de Comerç de Barcelona
Proposta de b720 Arquitectos pel concurs de construcció de la nova Cambra de Comerç de Barcelona. Les característiques de la Cambra, una institució contemporània amb arrels centenàries, i del Poblenou, un barri amb fort passat industrial exigeixen un edifici que articuli la tradició amb la innovació. La singularitat es concep com una síntesi de la contenció formal i la innovació tecnològica, lligant aquests paràmetres als referents simbòlics. L'exempció en alçada amb una mitgera contigua; la incidència solar i l’eficiència energètica; la possibilitat de generar un edifici flexible; i el condicionant urbanístic, es resolen generant un nucli en la façana sud-oest que permet una certa transparència, així com la il·luminació natural d'escales, vestíbuls i banys. A més, s'estableix una gradació vertical que va dels espais d'ús públic als d'ús més restringit. Com a referència exterior, s'arrodoneixen les arestes vinculant el projecte a les xemeneies industrials símbol del Poblenou. La disposició del nucli tècnic en un dels laterals de la planta, juntament amb l'ús d'estructures de formigó posttesat, permet gaudir d'espais diàfans i d'una planta lliure adaptable. La façana és lleugera, ventilada, amb revestiment ceràmic, i està realitzada mitjançant l'aplicació d'una peça ceràmica de porcellana versàtil per poder modular la incidència solar.
Campus Audiovisual, Barcelona
Edifici d´oficines a l´Avinguda Diagonal 197
El solar s’inscriu dins l’àmbit del Campus Audiovisual, que compren el conjunt de terrenys delimitat per l’avinguda Diagonal i els carrers de Llacuna, Almogàvers i Ciutat de Granada. Seguint el criteri definit en el P. E. R. I. del sector del Campus Audiovisual i posteriorment ajustada la seva volumetria (amb l’aprovació de la Comissió de Qualitat de l’Ajuntament de Barcelona) per l’equip d’arquitectes format per David Chipperfield Architects, b720 Arquitectos i BB GG Arquitectes, l’edifici respon a la voluntat d’integrar-se a la nova composició del sector del Campus Audiovisual de forma coherent i harmònica, creant espais d’accés públic que uneixin els diferents volums. Tot i ser una proposta permeable i de façana no contínua en el front de la Diagonal, el fet d’alinear tots els testers dels edificis amb l’avinguda produeix un efecte d’integració amb tot l’eix que neix a la plaça de les Glòries, creant una seqüència de volums iniciats per la Torre Agbar. La relació volumètrica, espacial i urbanística entre l’edifici i els futurs edificis veïns traça una relació especial en la part de convergència entre ells i el punt més proper al carrer Ciutat de Granada, mimetitzant els encreuaments aixamfranats de l’eixample barceloní. L’edifici consta de dues parts diferenciades: les plantes inferiors, amb forma de romboide irregular, s’alineen a la Diagonal i es converteixen en el basament de l’edifici, i les plantes superiors, amb forma de rectangle trapezoïdal, trenquen l’alineació amb la Diagonal, enretirant-se cap a l’interior d’illa i creant un volum més esvelt coronant l’edifici.
Campus Universitari i Parc Cientifíco-tecnològic de Guadalajara
Segon classificat del concurs convocat per a l'ordenació urbanística i definició arquitectònica del Campus Universitari i Parc Científico-tecnològic de Guadalajara
El parc tecnològic i científic es dissenya com una part integrada del campus, en el que les necessitats programàtiques i els espais lliures s’entrellacen. Les parcel·les ocupen l'únic perímetre que queda lliure de zones verdes, proporcionant més visibilitat. En comptes de repartir esforços, s'opta per concentrar-los en llocs concrets aconseguint elements paisatgístics de major intensitat. En concret, s'estableixen tres clústers verds, dissenyats per aconseguir una influència directe entre l'ordenació dels edificis. Una primera intervenció s'associa a la imatge institucional, la segona, a la vida interna del campus i les necessitats més immediates dels estudiants i, la darrera, a la vida activa. Dues zones paral·leles acompanyen a aquestes tres principals: una en forma d'acordió i una altra intermèdia entre aquestes i els clústers, on es confia en la pròpia vegetació del lloc i el mínim manteniment que assegura. El programa de paisatge de cada clúster no serà assignat a la primera fase, es crearà una infraestructura topogràfica i de sembrat que serveixi de punt de partida pel futur assentament i les necessitats de la vida al campus. Dins del sistema d'edificis, en les plantes baixes quedaran espais sense programa que s’aniran assignant en relació a la generació del paisatge que es doni. A més, es poden agregar i sostraure mòduls en totes les plantes baixes dels edificis per aconseguir una màxima connexió física i visual.
CAP Bonaplata
Construcció d'un CAP, Centre de Salut Mental i Servei d'Acollida Residencial, Barcelona
El projecte s'organitza formant una pinta de braços irregulars. Es proposa una edificació fragmentada en tres peces de diferents altures que, encara que presenten una imatge unitària, permeten donar una resposta més curosa a les necessitats urbanístiques d'aquesta part de la ciutat, generant una bona interrelació entre el nou espai públic creeu i, l'edificació proposada, garantint al seu torn una bona permeabilitat de la llum i les vistes cap a l'interior de la parcel·la, per a no gravar l'accés a les edificacions veïnes. El projecte s'adapta al terreny i s'obre la llum i al paisatge; per aquest motiu, les barreres d'edificació s'inclinen acomodant-se entre la vegetació existent per a respectar la majoria dels arbres del solar i conservar l'essència i la memòria visual de la parcel·la existent. La implantació dels edificis en el solar segons l'eix organitzatiu en adreça sud-est/nord-est en les tres barres, una cap al sud, altra cap al sud-oest i una altra aproximadament cap a l'oest, permet aconseguir diferents objectius, com bolcar les habitacions i les consultes als jardins per a obtenir ambients controlats i càlids o acumular la màxima edificació en el lateral nord-est per a aconseguir generar l'espai públic propi. El tractament paisatgístic de les zones no ocupades per a l'edificació distingeix entre els diferents tipus de enjardinament, que s'aplicaran en funció de la tipologia. Es pretén millorar el confort general dels usuaris introduint la naturalesa en l'edifici i esmorteir l’impacta acústic del tràfic, que és proper i intens. Per a adaptar-se a l'edificació de l'entorn, s'ha esponjat la parcel·la al màxim i s'ha reduït l'altura adaptant els
Casa Barcelona 2003
Investigació de noves façanes per edificis a Construmat 2003
Ubicació: CONSTRUMAT 2003. Si els habitatges s’han format tradicionalment amb murs sòlids i difícilment modificables, avui dia requereixen més capacitat d’adaptació. El “mur variable” pretén aplicar en els tancaments unes característiques d’espessor, dimensions, lleugeresa i textura capaços d’adaptar-se a aquests requeriments basant-se en l’ús de panells de formigó pretensat. La proposta, presentada en el marc de Casa Barcelona/Construmat 2003, desenvolupa un mur que, sense perdre els seus propis atributs, incorpora l’adaptabilitat de l’orifici: al mateix temps fix i mòbil, opac i transparent, durador i desplaçable, permeable i estanc, obert i tancat, façana i envà. Es desenvolupa un tancament modular a partir d’un panell de pedra intercanviable amb diversos nivells de perforació (des d’una lleugera gelosia a un parament opac), que a més incorpora sistemes de practicabilitat i mobilitat. El prototip presentat suggereix la multiplicitat d’opcions possibles d’organització i disposició de capes de tancament, però es concreta en el desenvolupament d’una sèrie de mòduls d’un panell a base de morter amb unes característiques mecàniques que li permeten, amb un espessor mínim, resistir grans sol·licitacions i fins i tot salvar una alçada convencional entre plantes. Presenta un excel·lent comportament a la flexió, es reciclable, mecanitzable i impermeable i permet la seva texturització.
Casa Barcelona 2007
Investigació gelosia ceràmica per Construmat 2007
Casa Bovaira, Castelló
Vivenda unifamiliar a Oropesa del mar
El programa consisteix en dos habitatges d’ús vacacional per a dos germans amb idèntiques necessitats situades en una parcel·la de forma trapezoïdal amb una superfície de 800 m2 i un desnivell màxim en sentit est- oest de 4,6 m. S’ha projectat un únic cos edificat amb entitat pròpia i no com a suma de dos habitatges, fugint del model d’habitatges apariats. La proposta consisteix en un prisma col·locat paral·lelament al llindar amb la parcel·la veïna, separant-se els 3 metres preceptius d’aquesta i del vial per alliberar el màxim de superfície continua de jardí, maximitzar la privacitat i orientar la casa cap el mar. El programa funcional es divideix en dues parts: la privativa de cadascuna de les famílies i la susceptible de ser compartida o d’ús alternat. Així, a la planta baixa i primera es disposen de manera simètrica els volums bessons, cadascun contenint un saló menjador amb cuina oberta (planta baixa) i dos dormitoris amb dos banys (planta primera). Els habitatges estan unit a través de les cuines. Entre ambdós volums se situa un ample pati d’ús comú, protegit del sol per una gelosia pivotant de lames de fusta que el transforma en un agradable umbracle. Les zones comunes se situen en el semisoterrani que, en forma de basament de formigó, acull dos dormitoris-suite, dependències de neteja, i magatzem.
Casa unifamiliar, Girona
Habitatge unifamiliar a Girona
Habitatge unifamiliar aïllat en un solar a Girona, està situat en un solar amb molta pendent i geometria irregular, acomodant-se en el terreny per a poder gaudir al màxim de les vistes i la bona orientació. Subjecte a una normativa estricta que determina la utilització de pedra a façanes i coberta inclinada de teula, el programa es disposa en una única planta esglaonada a tres nivells adaptats al pendent natural del terreny. L’existència d’un programa més ajustat en dimensió ha permès concebre l’habitatge com una caixa compacta de murs de pedra amb obertures de diferent dimensió que permeten les vistes sobre el paisatge i una única coberta inclinada que actua com cinquena façana. Aquest volum s’excava amb patis que introdueixen llum i ventilació a les zones més interiors. La casa es distribueix mitjançant franges paral·leles ajustades a la topografia, a la franja superior -orientada al nord-oest- es troben el garatge i les estances de nit, a la inferior -orientada al sud-est- es disposen les estances diürnes, més relacionades amb els espais exteriors enjardinats. En un tercer nivell semi- enterrat es col·loquen les cambres de convidats. A la façana sud es projecta una terrassa coberta amb una pèrgola concebuda com un espai interior obert al jardí.
Centre Comercial Los Arqueros
Construcció d'un centre comercial i un hotel a Los Arqueros
El Centre Comercial Los Arqueros està localitzat al municipi de Benahavís (Màlaga) en la urbanització Los Arqueros. Queda inserit a una trama residencial de vivendes adossades de dues alçades i està rodejat per vials públics, donant com a resultat un complex d'edificis exempts amb un total de cinc façanes. El projecte dona especial importància a la integració a l'entorn i a la generació d'un espai urbà. S’entén l'edifici com una balla floral donant d'aquesta manera la identitat i exclusivitat necessària pel seu ús comercial, a l'hora que s'aconsegueix la seva integració. El complex s'estructura en dues edificacions de dues plantes situades de forma paral·lela que limiten la parcel·la i conformen una plaça pública entorn a la que gira l'espai comercial, generant un espai des del que s'accedeix a les dues volumetries. Aquesta plaça té un curat tractament buscant la qualitat espacial i material a l'hora que es busca cobrir-la amb estructures lleugeres per a la generació d'espais en ombra. Las façanes de l'edifici, transparents, obertes i amb petites esquerdes, donen a les urbanitzacions adjacents. La balla vegetal d'aquestes creix i s'incorpora a tota l'edificació generant cobertes enjardinades. Els dos edificis que composen el complex s'estructuren en una planta baixa amb locals comercials i serveix, i una planta superior amb oficines, despatxos i zones de restauració. L'hotel encaixa harmònicament amb ells.
Centre de Salud de Tàrrega, Lleida
Concurs restringit per a la construcció d'un centre social i d'assitència sanitària
Un edifici pla, que s’adapta al terreny i s’obre a la llum i al paisatge, fugint d’edificacions altes que perjudicarien l’equilibri amb les altres edificacions existents a la parcel·la, amb una imatge contundent que des d’una visió llunyana es perfectament identificable. L’edifici s'organitza mitjançant una malla reticular de 7,20 x 7,20 amb jerarquització de circulacions de l’exterior a l’interior i amb una separació estricta entre les circulacions tècniques i les de públic. El predomini de les relacions horitzontals i l’ordenació de les plantes, pautada per la presència dels patis-jardí, possibilita la fàcil comprensió dels espais i les diferents tipologies. Les façanes responen a dues intencions clarament diferenciades: d’una banda, la façana principal de l’edifici hospitalari més fragmentada i acolorida pretén fusionar-se amb els parcs i els colors del seu entorn; de l’altra, la façana de les residències vol ser més urbana i continguda donant continuïtat al carrer i les edificacions veïnes . L’edifici assistencial es resol en una planta baixa i una planta soterrani, organitzades sobre uns eixos longitudinals, Sud-est – Nord-oest, on es disposen les circulacions hospitalàries i de públic. Sobre l’eix de públic es situen els accessos generals d’Urgències i de Rehabilitació. L’edifici soci sanitari es desenvolupa al voltant de dos jardins transitables, que tenen continuïtat amb la resta de la parcel·la i amb el parc fluvial que hi ha al riu. Al voltant dels jardins, buscant l’asolellament més correcte es disposen les habitacions, mentre que en el vèrtex de
Ciutat de la Justícia
Centralització dels departaments judicials de Barcelona i l´Hospitalet de Llobregat
Proposta guanyadora presentada conjuntament per David Chipperfield Architects i b720 Arquitectos en un concurs internacional de caràcter restringit. El projecte preveu la centralització de la majoria dels departaments judicials de Barcelona i de L’Hospitalet de Llobregat, que actualment es troben escampats en 17 edificis, la qual cosa provoca una sèrie de problemes funcionals tant en els usuaris com en els seus empleats. L’emplaçament està en el límit entre les dues ciutats, junt a la Gran Via (una de les principals vies d’accés al centre de Barcelona) i l’Avinguda del Carrilet. La proposta més significativa del projecte és la de fragmentar l’ambiciós programa –una superfície total construïda de 241.519,92 m2 - en una sèrie d’edificis separats però interrelacionats que es disposen sobre un espai amb voluntat de plaça pública. La proposta pretén equilibrar les diferents relacions entre àrees de treball, zones públiques i paisatge. Quatre dels edificis s’agrupen en l’atri, destinats a instàncies judicials; els altres cinc, en certa mesura autònoms, estan destinats a usos auxiliars i complementaris de l’activitat judicial. Els edificis es revelen com blocs mesurats, amb façanes portants de formigó armat i acolorit, cadascun d’un color diferent L’atri es converteix en el principal espai públic del complex i fa de carrer de distribució i de filtre d’accés a les dependències judicials.
COAATA, Alacant
Ampliació del Colegi d´Aparelladors i Arquitectes Tècnics d´Alacant
Aquesta proposta mimetitza les dades de la morfologia edilícia del teixit existent: les altures i retirs perimetrals del carrer es constitueixen en part de la pròpia proposta. El programa funcional s'organitza mitjançant un eix espacial i ascendent que copia el sentit longitudinal del solar. Aquest eix, materialitzat en un gran buit sobre el qual bolquen els espais oberts de totes les plantes, culmina en una terrassa en el quart nivell. L'espai central emfatitza, mitjançant un joc de plànols continus, el vessament de llum que descendeix del tancament vidriat superior. Per un dels dos accessos de la futura seu, travessant la façana principal del carrer Altamira, s'accedeix al vestíbul de manera directa i a nivell (flanquejat a la dreta pel sector de cafeteria i cap a l'esquerra per la sala de mostres i exposicions) Davant, l'accés del carrer Major. El desenvolupament funcional de l'edifici s'abasteix d'un nucli vertical. L'ús prioritari serà administratiu, compost majorment per espais oberts d'oficines. Des del vestíbul es proposen connexions verticals directes a dos àmbits rellevants del programa: cap al nivell inferior, amb una sala de reunions equipada i, entre el nivell zero i la planta primera (àrea de Visat), de gran afluència de públic. La rematada formal de l'edifici cuida les continuïtats dels volums laterals, amb un tractament singular de peces ceràmiques que es mimetitzen amb l'entorn tant per la seva estructura formal de la càscara, com pels tons i el valor de llum propis de la seva composició. Aquestes peces componen una càscara permeable, que mitjançant múltiples perforacions tamisen la llum natural que ingressa en l'espai interior, cobrint part de la terrassa de la planta quarta.
COAV, Vigo
Concurs riu Manzanares, Madrid
Copa Amèrica, València 2007
Edifici Foredeck y AC park per a la 32º Edició de la Copa Amèrica
L’edifici Foredeck i el parc associat al mateix constitueixen la peça central de la reconversió del port industrial de València, a més d’epicentre de les regates més importants de la vela mundial: l’America's Cup del 2007. Concebut per David Chipperfield Architects i b720 Arquitectos, l’edifici és un mirador estratègicament situat en l’extrem est de la dàrsena. El concepte general del disseny parteix de la importància de l’horitzó. Estructuralment, l’edifici està format per quatre plataformes a diferents alçades i lleugerament desplaçades, que creen ombres i vistes ininterrompudes. Les façanes es desmaterialitzen en grans plans envidrats. Col·locades en voladís, en quedar alliberades de pilars, aquestes plataformes semblen suspeses en el buit, tot i que en realitat es recolzen sobre quatre suports estructurals, dos verticals i dos lleugerament inclinats. Els 10.500 m2 de l’edifici Foredeck es distribueixen en quatre plantes, dues públiques i dues privades, que inclouen restaurants, botigues, espais privats per conferències i reunions i fins i tot una zona de wellness. L’aparcament elevat adjacent a l’edifici s’estén com una peça contínua respecte de l’edifici al llarg del canal. La seva coberta permet una visió privilegiada de la dàrsena i la seva superfície útil es pot utilitzar de forma polivalent. El passeig terrassa d’accés a la zona, per a vianants, repeteix el traçat corbat generat pel nou canal: 55.000 m2 de parc i pèrgoles d’ús públic.
Edifici equipaments 7@, Barcelona
Concurs restringit d'infraestructures públiques
Concurs d’equipament. La realització d’una infraestructura pública ordenada i atenta al seu entorn. Una de les principals característiques de l’entorn és el variat grau de completament de les illes o, dit d’altra manera, la no-intenció de completament en favor d’un model d’illa oberta o d’espai públic transversal i fugisser amb l’illa Cerdà. L’oportunitat d’aquesta parcel·la està en la reformulació del model d’illa tancada, del model d’illa oberta + pati d’illa diluït en pro d’un model d’illa permeable + pati d’illa actiu. En termes de l’organització espacial del programa, la proposta està regida per la voluntat d’equilibrar la volumetria de l’illa produint alineacions en planta i alçada amb la resta d’edificis. La quantitat més elevada de metres quadrats es concentra en un edifici cantoner de planta baixa i tretze nivells amb un basament adjunt que acull el programa de divulgació, que absorbeix el pendent de gairebé un nivell i permet accedir a nivell a la plaça en el nivell +3,5 m. La variació en el llarg de la planta en els primers nivells permet acomodar les activitats productives en tres nivells, més en relació amb la plaça d’ombres i els accessos. Les plantes sobre aquestes es redueixen en llargada i permeten incorporar la varietat de mòduls de Formació i Investigació. S’ha incorporat un local comercial en la planta d’accés, un bar restaurant a la planta de la plaça i, accedint des de la plaça o des de Divulgació, l’oficina de Comunicació.
Edifici oficines JT123, Barcelona
Rehabilitació de les façanes del Edifici Harry Walker de Francesc Mitjans
Rehabilitació de la façana de l’edifici Harry Walker, obra de Francesc Mitjans, un dels arquitectes barcelonins pioners en la introducció de l’arquitectura del moviment modern a Catalunya. L’obra de Mitjans -arquitecte de llarga trajectòria- constitueix un referent fonamental per a l’estudi de l’arquitectura catalana de la segona meitat del segle XX. Originalment, tant els elements transparents com els paraments opacs reben el mateix tractament. Aquest mateix interès per la façana com element continu portarà a l’elecció d’un tipus de fusteria en el pla exterior feta amb perfils metàl·lics d’acer inoxidable de gran esveltesa. Tota la façana principal es concep com un gran llenç encaixat entre els buits que proporcionen la Planta Baixa i l’Entresol, enretirades del pla de façana i la planta àtic que també es retrau respecte del pla principal. Com criteri general d’actuació s’ha pretès en tot moment recuperar la imatge original de l’edifici mitjançant la utilització de materials i sistemes constructius contemporanis acords amb els nous requeriments de confort sense perdre per això l’essència del projecte inicial. S’ha optat per la solució més pròxima a l’original que ofereix el mercat consistent en una fusteria formada per perfils d’acer soldats, galvanitzats i lacats amb acabat similar a l’acer inoxidable que, oferint un espessor reduït, garanteix els requeriments esmentats i manté la imatge de llenç ferm i continu que l’edifici original tenia. Igualment, es proposa la recuperació de la imatge de les peces solapades originals de pissarra amb un nou acabat que es col·locarà sobreposat a l’existent, consistent en un parament de taulells de resina termoendurida muntats de forma solapada, creant una textura superficial que evoca l’antic revestiment petri. L’acabat serà de color gris fosc similar a l’original de la pissarra. També es proposa adoptar una solució contemporània de revestiment lleuger amb panells d’ aliatge d’alumini dels paraments aplacats actualment amb lloses de granit. L’acabat dels panells serà lacat de color gris mig evocant el color de la pedra original.
Govern de Sevilla
Seu per a la delegació del Govern de Sevilla
La proposta s'estructura en una peça única que articula en el seu volum una torre i un basament, ambdós clarament diferenciats per les funcions programàtiques que alberguen. El basament recull la major part de les zones d'atenció al públic, l'escola, disposada de manera que gaudeix de total independència), els alons d'actes i les zones d'exposició i espera. És una estructura més flexible a les particularitats del programa, que pot absorbir estructures de grans llums amb particions de grandària reduïda. D'altra banda, la disposició del volum afavoreix la múltiple accessibilitat des de tres punts, un d'ells, el principal, des del parc; un altre específic per l'ús del saló d'actes i esdeveniments especials, i un tercer per la sortida de l'escola. La torre recull funcions administratives i jeràrquiques, en una estructura molt estricta però a la vegada flexible, la regularitat del qual garanteix la facilitat en futures reestructuracions. La pell de l'edifici és un element singular en ell mateix i permet infinits gradients de permeabilitat visual i lumínica. Aquesta cobreix totalment l'edifici i el dota d'una forta imatge unitària a la qual gairebé no es perceben les múltiples dependències interiors. Es trenca, així, la idea de l'escala que produeix generalment la successió de plantes en altura. La seva materialitat ceràmica i acolorida, molt natural en la tradició sevillana, dota l'edifici d'un cert caràcter inherent que deixa de banda qualsevol tipus d'artifici per a precisar en la seva calculada modularitat la tectònica constructiva d'aquesta època.
Gran Casino Costa Brava, Lloret de Mar
Proposta guanyadora del concurs per la quarta llicència de casinos de Catalunya
El Gran Casino Costa Brava estarà situat dins els jardins del Gran Hotel Monterrey, en el centre de Lloret i compta amb un singular projecte arquitectònic i mediambiental. Pràctic i singular alhora, s’allunya de les solucions més tradicionals i planteja el complex com un conjunt que emergeix del sòl, distingint tres nivells ben diferenciats i integrats en el seu entorn. El primer nivell és la via d’accés al Gran Casino Costa Brava, amb una gran marquesina, de llarg per 11 d’ample que allotja una pantalla de Leds (díodes emissors de llum), i que funcionarà com un Sistema Multimèdia d’I·luminació, capaç de reproduir imatges en moviment. La marquesina s’endinsa en l’interior de la sala i funciona, també, com a sostre multimèdia d’aquesta. El terra, realitzat en fustes fosques altament reflectants, captura i reflexa els colors animats de la pantalla. Aquest original projecte lumínic, concebut i desenvolupat per b720 i UVA (United Visual Artists) i assessorat per Maurici Ginés, permetrà acollir creacions artístiques audiovisuals. L’accés al casino també es realitza des de la rampa privada de l’hotel, des d’un segon nivell, on es proposa un espai semi cobert integrat dins el Hall d’ingrés al Palau de Congressos. Aquest lobby elevat està protegit de l’exterior però és permeable i comunica la vida cultural de l’edifici. Amb capacitat per a mil persones, el Palau destaca per la seva multifuncionalitat i la seva qualitat acústica. La culminació de l’edifici es produeix en un tercer nivell amb una coberta enjardinada que recobreix la construcció, proporcionant un total de 6.000 m2 de zona verda en relació visual amb els jardins ja existents, que pertanyen a l’Hotel Guitart Monterrey. La coberta enjardinada amorteix l’impacte visual del conjunt arquitectònic i permet col·lectar l’aigua de pluja per al regadiu del nou jardí. A més, protegeix l’hotel de la possible pol·lució sonora de la carretera. Sota rasant hi ha un aparcament de 420 places.
Habitatges a Mieres
Projecte guanyador per a la construcció d'habitatges de protecció oficial a Asturies
El projecte correspon a la tipologia de bloc obert, d'us residencial unifamiliar, caracteritzat per la seva forma irregular que s'adapta al viari en les façanes orientades a nord i oest. Els habitatges s'organitzen funcionalment en dos blocs d'alçada semblant (PB+5), articulats en una cantonada per una separació de sis metre. Aquesta diferència morfològica es reflexa també en el tractament tipològic d’ambdues agrupacions i en l'acabat de la façana dels mateixos. El volum que resulta al carrer Ocho és lleugerament corb, tot imitant la alineació oficial de la parcel·la. L'edificació paral·lela a l'Avinguda d'Astúries compta amb quatre portals i s'accedeix a dues vivendes per planta, excepte a les cantonades sobre el perímetre intern on hi ha un dúplex. Pel que fa a la façana, alinear, encaixar i rotar dintre dels marges preestablerts són les premisses bàsiques, però sobretot, tractar les direccions de cada gir de la parcel·la. La pell actua en ocasions en alguns trams de façana com a element d'adaptació i diferenciació en tres tipus de tancament. Els diferents nivells d'opacitat resolen la protecció solar i acústica; els diversos graus de mobilitat dels panells permeten a l'usuari modificar la seva relació amb l'entorn segons el moment del dia. Les zones verdes de l'espai milloren les condiciones de microclima de l'edifici, mentre que les ròtules es convertiran, a més a mes, en articulacions en la planta baixa que permetran puntualment el pas entre l'espai lliure públic i privat.
Interiorisme Torre Agbar, Barcelona
Nous espais d´oficines i auditoris
El projecte per als espais interiors de la Torre Agbar compren els despatxos de direcció situats a les set darreres plantes i les àrees a la planta soterrani corresponents a l’auditori. Els primers es desenvolupen sota una immensa cúpula de vidre d’alçada de la planta la 31 i parteixen de la planta inferior, on es troba la cafeteria de direcció, planta de transició entre el cilindre de formigó i la base de la cúpula. Estructurats en voladís des del nucli de circulació vertical, els despatxos d’alta direcció estan concebuts com “capses” tancades de fusta noble, algunes de les quals són de lacat brillant i intensos colors, disperses en un espai blanc i impol·lut. Aquestes “capses” no arriben a tocar el forjat superior, de forma que els espais oberts de les plantes es comuniquen en tots els nivells de la cúpula. La intervenció a l’auditori es defineix com una sala d’actes amb certa flexibilitat per acollir d’altres esdeveniments. El vestíbul pretén mantenir continuïtat amb els espais d’entrada a la planta baixa alhora que està connectat visualment amb l’exterior mitjançant els finestrals orientats a l’estany i a les cascades que envolten l’edifici. El revestiment de pedra del hall de l’auditori el fa partícip de l’espai excavat a terra des d’on “brolla” l’edifici en el estany exterior. La sala té un caràcter flexible, amb panells mòbils que proporcionen el tancament adequat durant els actes i conferències o l’obertura total en altres ocasions.
Intervención a Teruel
Remodelació de l´Escalinata, el passeig de l´Óvalo i el seu entorn
Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, CCCB Premi Nacional 2004 i Premi "Ciutats Patrimoni de la Humanitat" que atorga el Ministeri de Cultura El projecte desenvolupa una part de la proposta guanyadora presentada per David Chipperfield Architects-b720 Arquitectos per transformar el front urbà de la ciutat de Teruel i millorar les condicions d’accessibilitat al centre històric des de la nova estació de trens. De l’ambiciosa intervenció presentada a concurs, la fase executada contempla la remodelació i connexió de la Plaça de l’Estació amb el centre històric, la reforma del Passeig de l’Óvalo, potenciant la seva funció de mirador i dignificant els espais en l’entorn de l’escalinata neomudèjar. La gran plaça sobre la qual es troba el monument s’ha pavimentat amb un sender de pedra blanca, aparentment disposat sobre la plaça com una catifa. Al viatger que arriba en tren se li ofereixen dues alternatives: remuntar l’escala o recórrer una cinta de dos metres i mig d’ample i cent vint metres de llarg. Aquest camí en suau pendent condueix a una cavitat oberta a la muralla: excavada en el basament petri de la ciutat, es construeix un prisma per cobrir l’accés als ascensors que condueixen a la plataforma superior; la columna de llum que es filtra prové de la caixa transparent de l’edicle d’arribada dels ascensors que transporten al visitant fins el Passeig de l’Óvalo
La Mola Conference Centre, Barcelona
Hotel i centre de convencions a Terrassa
El projecte contempla la construcció d’un hotel de 198 habitacions amb serveis complementaris i d‘un complex destinat a espais de reunions i convencions amb una superfície total d’uns 15.000 m2. Per integrar-lo en l’entorn natural i obtenir una implantació millor s’ha dividit el programa en quatre edificis: tres volums prismàtics disposats al voltant d’una estança semi colgada que constitueix el nucli central del complex. Així, des de l’exterior es té una imatge fragmentada i discontinua d’un edifici que en realitat presenta una volumetria important. Els volums que contenen les habitacions consten d’una planta soterrani destinada a serveis i activitats complementàries de l’hotel i tres plantes sobre rasant amb les habitacions disposades longitudinalment al llarg d’un passadís central. L’edifici de convencions disposa de tres plantes de més alçaria on s’ubiquen l’auditori, sales polivalents de diferents dimensions i múltiples espais de reunió. S’ha optat per alliberar la façana sud, procurant que els espais comuns i de relació gaudeixin de les vistes i de bona orientació. Les habitacions orientades cap a tal direcció tenen un petit balcó i un sistema de protecció solar convertit en element representatiu de tota l’actuació: concebut com una gran cortina tenyida de diferents tons de verd, pretén “camuflar” els volums mimetitzant-se amb la vegetació.
Mercat dels Encants, Barcelona
Proposta guanyadora per la nova ubicació de la Fira de Bellcaire
Concurs d’àmbit europeu per la construcció del nou Mercat dels Encants de Barcelona. Convocat per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’empresa municipal BIMSA, el veredicte es va fer públic el passat 22 d’abril del 2008. El nou mercat dels Encants de Barcelona s’instal·la com un dispositiu de mediació entre la reforma de la plaça de les Glòries i l’eix de La proposta planteja una plataforma (o plaça comercial) continua en diversos nivells com a superfície idònia per totes les activitats mercantils. Mitjançant el plegat de la plataforma es concilien les diferents cotes del carrer, entenent el mercat com una gran plaça coberta, capaç d’infondre activitat a totes les peces del programa. La coberta, element principal de reconeixement urbà, resguarda les activitats comercials a l’hora que es converteix en un mecanisme de reflexió de la ciutat cap a l’interior del mercat. Cada mòdul estructural tindrà inclinacions diferents per reflectir la llum, l’atmosfera i el paisatge.
MNCARS, Madrid
Ampliació del Museu Nacional Centre d´Art Reina Sofia
El concurs celebrat l’any 1999 inicia el procés d’ampliació del MNCARS a través de la creació d’edificis complementaris ubicats en el solar annex a l’edifici de Sabatini. Aquest procés va culminar amb la selecció del projecte presentat per Ateliers Jean Nouvel, desenvolupat posteriorment per b720 Arquitectos junt amb Alberto Medem en les fases de projecte de execució i direcció d’obra. El projecte contempla la creació d’“una plaça pública” (que sorgeix de l’ordenació dels nous edificis: exposicions temporals, auditori i biblioteca) i la façana sud-oest de l’actual museu. D’altra banda, el projecte respon a una estratègia diferenciadora i segregativa de funcions i espais però que són unificats perceptivament per una gran coberta que abraça els edificis disposats entorn a la “plaça pública”. L’espai es materialitza en un joc d’intersticis que conviden el ciutadà a traspassar els traçats públics -vies i voreres- establint una complementarietat de funcions, un diàleg - fruit del contrast- entre les dues construccions. De l’aspecte massiu i opac de l’edifici Sabatini (la rotunditat del seu volum simple i ortogonal) a la lleugeresa i desmaterialització dels nous edificis, en els quals el vidre n’és element protagonista en aquesta desvirtualització junt amb els retranquejos de les façanes en cotes superiors que desdibuixen els seus contorns. Tot plegat contrarestat per la coberta volada que recupera, al menys en la cota del cel, el què va perdre en la cota del passejant: la definició dels límits del museu en la seva relació amb la ciutat.
Museu Kunsthalle Bremen, Alemania
Concurs per a l´ampliació del museu d´art de Bremen
Concurs per a l’ampliació del Museu d’Art de Bremen, sobre el lloc que ocupa actualment un edifici de serveis realitzat a mitjans dels anys 60 annex a l’edifici original: una construcció d’estil neoclàssic realitzat el 1849. La nostra proposta s’ha basat en la separació del programa de requeriments en tres grans àrees: àrees de exposició i àrees de servei. Aquesta divisió fa entendre el nou edifici com una composició volumètrica de dos elements. La disposició d’aquestes i la seva relació amb l’edifici existent constitueixen l’objectiu del projecte. Les noves sales d’exposició es disposen sobre un volum elevat sobre el terreny mitjançant quatre pòrtics de formigó i separat lleugerament de l’edifici existent. Aquest volum s’endarrereix respecte de l’alineació del carrer creant un àmbit d’accés conformat pels dos nous volums i el gran roure existent. Aquesta planta baixa alliberada d’aquesta forma s’entén com una gran plaça exterior d’accés a les noves dependències i també com espai en continuïtat amb el parc, relacionant el nou edifici amb el sistema existent d’espais oberts. També des d’aquest espai es podrà accedir directament a la zona educativa o al "lecture hall". Es converteix en el veritable vestíbul del nou complex, apte per a exposicions a l’aire lliure, com auditori exterior o per situar part de les taules de la cafeteria quan la bonança del temps ho permeti. El segon volum es col·loca com a gran panell d’anunci del nou museu, consistent en un volum prismàtic de 9 plantes que conté les parts de programa no-públiques (càrrega i descàrrega, biblioteca, administració i tallers de restauració). Aquest gran prisma es convertirà en la referència més visible de la nova actuació. Els seus grans plans clarament recognoscibles es converteixen en suport ideal dels "exhibition banners”. Les Sales d’Exposició es recolzen en els grans pòrtics de formigó permetent la lliure configuració de les sales i col·leccions sobre una quadrícula de 6,5 x 6,5 m. Una pell de vidre translúcid permet que les sales quedin il·luminades amb llum natural tamisada per un fals sostre tècnic translúcid. Les façanes orientades al nou edifici es realitzen en vidre transparent convertint els plans existents de pedra en la façana del nou edifici.
Oficines del grup Bassat Ogilvy , Madrid
Oficines Indra, Barcelona
Edifici corporatiu en sector 22@
Edifici d’oficines corporatiu situat en un solar trapezoïdal inscrit dins les actuacions previstes per al sector 22@ de Barcelona. El total de superfície construïda és de 10.375 m i consta de PB+12. Les plantes ubicades sobre rasant estan destinades a oficines, i en les plantes sota rasant, el pàrking per a 40 vehicles i les sales tècniques, d’us privat. Es proposa la formació d’un edifici en alçada sobre una peça de sòcol, més massissa i compacta, de planta baixa i dos pisos, alineat al carrer Tànger. La peça emergent, de planta romboïdal, segueix el traçat del xamfrà, sense reproduir-lo mimèticament, per reforçar l’aparença esvelta i complexa del volum resultant. La torre de 10 plantes queda separada del sòcol per la planta tècnica, endarrerida respecte del pla de façana, de tal forma que “sura” sobre la base, dotant-la de lleugeresa. En tractar-se d’un edifici corporatiu, es plantegen plantes diàfanes, tot i que s’estudia la possibilitat que en un futur les plantes puguin dividir-se en diferents unitats. La pell de la façana està constituïda per uns panells de teixit metàl·lic d’acer inoxidable que actuen de protecció solar perimetral (amb un coeficient d’ombra del 50%) per a l’interior de l’edifici i que alhora atorguen lleugeresa al conjunt de l’edifici. Una quarta part d’aquests panells presenta un estampat en forma d’esfera de 90cm de diàmetre realitzat mitjançant embotició. Aquests es col·loquen en dues posicions en alçada del panell, blegant-se cap a dins i cap a fora.
Oficines MN19, Barcelona
Rehabilitació integral edifici d´oficines
Rehabilitació integral d’un edifici d’oficines entre mitgeres, amb greus problemes estructurals, en un edifici corporatiu. Es van considerar dues components bàsiques: d’una banda, la necessitat d’aconseguir, partint d’un edifici existent, el nivell de flexibilitat i de serveis que demana aquesta tipologia constructiva; de l’altra, projectar una nova façana que l’identifiqués com a modern edifici corporatiu. Es va decidir utilitzar el color com instrument diferenciador sense que això fos obstacle per seguir integrant-se amb un entorn eminentment residencial. A la façana del carrer Mestre Nicolau, les lames de vidre transparent acolorit formen un pla davant el tancament. El conjunt es disposa de forma gradual quant a color i densitat. Horitzontalment, la gradació dels colors fluctua del groc a l’ataronjat, fent seus els tons dels tendals dels balcons que l’envolten. Verticalment, la densitat de les lames determina la radiació solar i la dimensió del carrer, que fan més necessària la protecció als pisos superiors. El forjat de la planta baixa es va reconstruir per deixar-lo a nivell amb la cota de carrer i el forjat de la planta soterrani es va elevar per obtenir un desenvolupament inferior de la rampa d’accés a l’aparcament. En interiorisme, s’ha aplicat el color a un grafisme molt marcat que confereix alhora unitat i caràcter a l’edifici.
Palau de Congressos d´Àvila
Concurs per al nou Centre Municipal d´exposicions i Congressos
El projecte s’organitza al voltant d’un espai buit -el claustre- entès com l’element que orienta la cerca arquitectònica del projecte i de la voluntat de vincular-se amb l’entorn històric de la ciutat d’Ávila. També s’ha prestat especial importància a la imatge aèria de l’edifici donades les possibilitats de perspectiva des de la muralla, les vistes del complex des de la porta veïna d’entrada al recinte emmurallat així com des de les marges. Per tot això es planteja un edifici sense façana, més aviat, un edifici coberta. Aquest pati central de suau pendent pot ser el lloc idoni per oferir espectacles a l’aire lliure el teló natural del qual seria la muralla. Es pretén articular funcionalment i espacialment les zones exteriors delimitades per el claustre i el nivell del vestíbul de l’accés principal. L’edifici dialoga amb el terreny desdoblant-se en diferents plans, generant una superfície contínua entre paraments verticals, horitzontals i la pròpia coberta com a topografia natural. Les zones exteriors es sotmeten a un sistema que combina percentatges de superfície pavimentada i mantell vegetal. Els paviments durs es fusionen amb la gespa en funció de l’ús, la pendent o la incidència solar. L’edifici consta d’una sala principal amb capacitat per a 1.600 persones. El volum variable de la sala permet diferents configuracions i capacitats. S’han previst generosos espais per als mitjans tècnics, amb l’objectiu d’oferir la més alta flexibilitat, no només funcional, sinó de versatilitat acústica, tenint el compte la creixent complexitat dels espectacles. La sala central té una capacitat de 525 places i una entreplanta amb cabines per a traductors simultanis i per a instal·lacions de ràdio i televisió. Ambdues sales tenen comunicació directa amb el sector de camerinos i serveis generals, que es troben en una zona resguardada de l’activitat pública a la qual s’hi accedeix des de l’aparcament situat a la part posterior de l’edifici. Les sales d’assaig es troben a la zona oest, amb vistes al paisatge, i la seva façana compta amb un sistema de panells orientables que eviten la solana de la tarda. Les sales d’exposicions es plantegen com a continuació natural del vestíbul. Es pot unir aquest espai amb la zona de conferències de tal manera que pugui funcionar com una unitat amb tots els seus serveis i accessos independents. La sala orienta al nord els seus lucernaris i es protegeix del sol del sud amb un retranqueig de façana que tanmateix no impedeix la visió de la ciutat.
Parc Diagonal Poble Nou, Barcelona
Concurs internacional, projecte guanyador
"El jardí del Poblenou està pensat com una arquitectura de pedra amb voltes, sostres, sales hipòstiles, cúpules, murs i terrasses. Però la matèria és verda o de colors, viva, natural i controlada. Aquesta arquitectura requereix calma, silenci” (Jean Nouvel). Concurs en col·laboració amb Jean Nouvel Ateliers i amb posterior desenvolupament de les fases de projecte d’execució i direcció d’obra per part de b720 Arquitectos. Es tracta d’un jardí situat en quatre illes irregulars en el punt de trobada entre el Pla Cerdà i la Diagonal en el Poble Nou de Barcelona. Cada illa està envoltada de murs coberts de vegetació en els quals uns massissos de buguenvíl·lies espesses i altes oculten el recinte i projecten el jardí cap a la Diagonal. Aquests murs protegeixen una plantació de salzes ploraners i tipuanes distribuïts regularment sobre una trama matemàtica de 9, 7 o 4 metres que ocupen dos terços de la superfície del jardí, de branques entrelligades, creant voltes i cúpules vegetals. A cada àmbit es produeixen diferents situacions i episodis: una gran plaça circular per acollir actes festius de diferent condició, arbres acolorits plantats seguint una determinada inclinació per tal de crear "rams", murs entapissats de flors dins sales aquàtiques, salons de taules i cadires... capaços de donar resposta als usos i costums dels visitants de totes les edats: des de ballar sardanes o jugar a la petanca a fer passejades...
Parc empresarial, Barcelona
Passeig Marítim de Sitges, Barcelona
Recuperació del front marítim i sistema d´espais públics
L’antic front marítim de Sitges s’ha vist modificat per les successives actuacions i transformacions portades a terme en el transcurs dels anys. Del vell passeig marítim de la Ribera que naixia de la històrica tradició naval i rural, pesquera i vinícola de Sitges, de l’espai destinat a la reparació de les xarxes i a l’amarri de les naus al peu de la ciutadella, d’aquell àmbit al peu de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, poc queda avui en dia. El projecte té com a principal objectiu restaurar la geometria del passeig històric, retornar a aquest conjunt part de l’atmosfera que tingué. Davant les diferents intervencions que han convertit el passeig actual en una barrera cap a les platges, l’actuació suprimeix totes les barreres arquitectòniques mitjançant el desdoblament del passeig. D’una banda, la consolidació dels traçats històrics (més urbans i lligats al front edificat) i, d’altra, la creació d’un nou espai a cota de platja, amb caràcter lúdic, generant un àmbit de transició més continu entre la ciutat i el mar. El tractament del transit rodat també es restringeix per permetre una presència més important de zones destinades als recorreguts per als vianants. Quant a la vegetació, es proposa, partint de la premissa del respecte a la idea de rehabilitació històrica, recuperar espècies originàries en els diferents trams del passeig. En els trams de nova creació es proposa la plantació de espècies autòctones típiques del paisatge mediterrani.
PLaza del Torico, Teruel
Projecte guanyador del concurs internacional per la reorganització del teixit urbà
La Plaça del Torico de Teruel té la doble condició d’espai de distribució de torrents urbans i de recinte lúdic i ciutadà, de punt de reunió. El projecte de reurbanització del teixit requeria, a més, una solució paral·lela que impliqués un salt cap el futur respectant les complexitats i qualitats espacials i patrimonials que presenta tota ciutat històrica. El projecte es basa en el desenvolupament d’un sistema de pavimentació empedrat de grans dimensions en el qual s’incrusta un patró de línees luminiscents per tal de crear una atmosfera tènue sense arribar a una il·luminació massa present. La llum, entesa com element fluid, s’estén per tota la plaça i troba els seus punts d’inflexió a la font del Torico (on les línies lumíniques l’envolten), l’aljub Fondero i Somero, i l’Arca Secreta (llocs on es redueix la densitat de vectors a la meitat, per potenciar el valor arqueològic d’aquests). La plaça s’organitza longitudinalment a través de línees d’accentuació de perspectiva, construïdes amb sistemes d’il·luminació lineals en els pòrtics i façanes, dues rases per a instal·lacions a les cares exteriors dels pòrtics per eliminar les instal·lacions de servei i cablejats aeris adossats fins aleshores a les façanes. El projecte lumínic es completa amb la instal·lació de lluminàries ocultes a l’interior de la font del Torico (amb possibilitat de canviar els seu color en ocasions especials), portant a terme el desplaçament lumínic existent, de caràcter més vertical, al pla horitzontal.
Port de València
Ordenació de la "Valencia del Mar - Marina Real Juan Carlos I", Valencia
A causa de la densitat edificatoria que té València, i com referència per a un model de ciutat futura més sostenible, es proposa un gran parc que finalitzi el corredor biològic del Jardí del Turia, potenciant-lo com eix vertebrador urbà i com principal element de connexió de la ciutat amb el mar. Al final d'aquest gran parc d'escala metropolitana, la zona verda i l'espai públic s'estableixen com els elements que articulen tot l'àmbit del concurs, englobant i connectant els diferents usos proposats. Així, verd i espai públic serien els principals elements d'identificació de l'entorn de la Dàrsena Interior, amb un teixit urbà que combinaria la tradicional ciutat compacta i multifuncional amb un nou model de ciutat verda. Per a finalitzar l'eix vertebrador cultural de la ciutat que suposa l'antiga llera del Turia, i amb l'objectiu de dinamitzar l'espai públic i l'entorn urbà de l'àmbit del concurs i dels barris confrontants, es proposa introduir equipaments culturals i d'oci d'escala metropolitana. Així mateix, es pretén recuperar l'entorn fluvial en la desembocadura de l'antiga llera del riu. Una gran làmina d'aigua en la zona on desembocava originàriament el Turia s'establiria com un pol d'atracció urbana, al concebre's com una superfície navegable que permetria realitzar activitats esportives. Un tractament vegetal en el seu perímetre permetria recuperar la petjada d'antic estuari fluvial. La Dàrsena Interior, per la seva banda, es dota d'un nou front marítim, amb un nou front residencial, assegurant una continuïtat amb el model de ciutat multifuncional mediterrània. Per a aconseguir-lo es busca relacionar aquest nou front amb el teixit urbà circumdant perquè no suposi una barrera de la ciutat amb el mar, alhora que tractar amb sensibilitat l'espai públic, tancant al trànsit tot el conjunt.
Prestatgeria Pile
Disseny de prestatgeria per Mooa, d'Alis
Pile, disseny desenvolupat per b720 Arquitectos per Mooa, d'Alis, i presentat a Inspirada en el sistema internacional de contenidors de mercaderies, Pile s’inspira tant en la forma d'apilament com en els seus colors i acabats. D'aquesta forma, el seu disseny polivalent permet la creació d'elements divisoris formats per l'apilament de mòduls a partir d'un sistema que disposa d'un nivell fixa en alçada i tres amples diferents. La seva composició, a partir de l'apilament successiu de nivells, permet als mòduls córrer entre si horitzontalment. Pile està disponible en acabats alumini natural o lacat en colors blancs, negres, verd, granat i blau.
Reforma Oficines Bassat-Ogilvy
Rehabilitació integral d'edificis per les noves oficines del Grup Bassat-Ogilvy Madrid
Les oficines dissenyades pel Grup Bassat-Ogilvy es troben al carrer Maria de Molina 39 i son la nova seu corporativa de l'empresa a Madrid. L'edifici està format per dos volums: una pastilla de 15 plantes i un cub de quatre amb una doble alçada central i interior ubicada a la cantonada del terreny. Conceptualment es van projectar dues àrees: les zones comuns i la de treball. Les zones comuns comprenen els accessos i la recepció a la planta baixa, el menjador, el soterrani i les zones de descans, relacionades directament amb el nucli de circulació vertical. En canvi, la més característica és el pati central. Aquest espai en doble alçada està ubicat al centre de l'edifici i va ser concebut com un cub completament blanc. El seu perímetre està definit per fines tires d'alumini i policarbonat cel·lular que deixen intuir, a través de reflexos i transparències, els espais circumdants. Al parament inferior del pari s'han dissenyat uns panells giratoris que permeten la incorporació de nous espais per diferents usos. L'àrea de treball es va desenvolupar en espais diàfans i flexibles aprofitant el perímetre vidriat de l'edifici. L'elecció de mampares vidriades, revestiments en acers reflectants, falsos sostres i mobiliari de línees rectes i baixa alçada respon a les sensacions d'espai i lluminositat buscades. Tant a l'edifici com a la seva façana, el color corporatiu va ser utilitzat amb el sentit d’emfatitzar les zones i els seus usos.
Reordenació urbanística, Viladecans
Proposta per la reordenació del Eix de l´Avinguda de la Generalitat i la Plaça Europa
Concurs per a la recuperació i transformació d’uns terrenys industrials situats al sud de la C-242 en Viladecans en un nou passeig urbà. La proposta arrenca amb la recuperació de la Av. de la Generalitat per a la seva reconversió en carrer d’amples voreres porticades, un nou carril bus central i doble carril per a transit rodat en ambdós sentits. La proposta d’ordenació s’ha estructurat a partir d’una trama urbana de gra petit capaç de ser assimilada i que es relaciona amb la ja existent en el casc antic, en oferir un front edificat d’una certa entitat a la nova avinguda de la Generalitat, en generar un teixit urbà suficientment flexible, capaç d’assumir diferents usos i situacions i una dinàmica de creixement que permeti i faciliti una extensió futura en àrees adjacents a objecte d’estudi en futures actuacions a més llarg termini. El model de ciutat proposat es basa en la diversitat i en la barreja d’usos, fomentant especialment l’habitatge amb taller o despatx professional en planta baixa i els habitatges dúplex, formant un tapis amb alternança de buits i plens. Unes plantes baixes de certa alçada permeten la varietat d’usos.
Residència d´estudiants UB, Barcelona
Concurs restringit: residència d'estudiants i oficines Fundació UB media.
Concurs restringit convocat per la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament en un solar destinat a allotjar el nou edifici del Col·legi Major Sant Jordi i les oficines de la Fundació UB Mèdia situat en els terrenys de l’antic camp del R.C.D. Español, i subjecte a la normativa establerta en el pla urbanístic redactat per E. Bonell, F. Rius i J.M. Gil. Finalment, fou seleccionada la proposta de J. Ll. Mateo. L’edifici s’insereix en un solar amb una preexistència molt determinant que es pot resumir en els següents punts: el nou equipament està situat en una zona residencial al costat d’edificacions que responen a un pla urbanístic previ i que determina importants relacions entre elles i l’espai exterior. Això implica la preexistència d’unes determinades alineacions i alçades que la nova proposta necessàriament haurà de considerar. L’existència d’un edifici d’oficines situat a l’extrem sud-oest del solar que presenta una paret mitjanera de PB+3. L’alineació amb un futur carrer de nova creació i la posició del solar entre dos espais públics. El desnivell d’una planta existent entre els fronts nord-oest y sud-est. Una alta edificabilitat, que obliga a col·locar part del programa sota rasant. El nou edifici és de fet la suma de dos edificis independents. Es va aprofitar aquesta condició per resoldre la implantació de l’edifici en aquest entorn tan complex. Es manté, tanmateix, un vocabulari comú i de coherència compositiva i de materials. Dos edificis que funcionen autònomament si bé exteriorment es conceben amb un caràcter unitari. Així, l’edifici destinat a oficines de la Fundació UB Mèdia es planteja com un volum en alçada situat en l’extrem nord-est del solar i amb voluntat d’assumir la continuïtat amb les edificacions veïnes. La seva alçada és la mateixa que la de l’edifici d’oficines adjacent i manté estrictament les alineacions amb les tres edificacions residencials situades al llarg del carrer Can Ràbia i Dr. Roux. Es tracta d’una petita torre de PB+7. Les oficines es disposen al voltant d’un nucli central que conté els accessos i serveis. L’edifici del Col·legi Major es planteja com un volum que s’adossa a la mitjanera mantenint-se a la mateixa alçada alhora que resol l’encontre amb el nou edifici d’oficines, convertint-se en el nexe d’unió entre ambdós elements. Un volum prismàtic adossat a l’edifici existent i tractat de forma similar s’endinsa, a través de una gran obertura, en el Col·legi Major, articulant la unió entre ambdós edificis de forma natural. El complex programa s’ha dividit en dos grans àrees: zones comunitàries i zones d’allotjament. Les zones comunitàries es desenvolupen en dues plantes sota rasant i una planta baixa semi soterrada oberta a la futura plaça pública. Aquesta planta baixa diàfana que conté el vestíbul i el restaurant - cafeteria, es converteix en una prolongació de l’espai obert de la plaça. L'àrea destinada a habitacions ocupa tres plantes sobre rasant i es desenvolupa al voltant d’un pati central que permet la il·luminació zenital dels espais situats a sota, alhora que es transforma en un gran espai interior propi del Col·legi. Un ample espai obert, lluminós i versàtil al qual s’obren els passadissos de comunicació i accés a les habitacions.
Torre Agbar, Barcelona
Edifici corporatiu
La Torre Agbar és un "petit gratacels" de 35 plantes i 142 m d’alçada. La seva forma imita un brollador d’aigua en constant i estabilitzada pressió, imatge idònia per a la seu corporativa d’una companyia d’aigües. Estructuralment, l’edifici respon a un model de nucli i perímetre exterior portants que transmeten les càrregues d’unes plantes lliures de recolzaments intermedis. Constructivament, es tracta de dos cilindres de formigó de planta oval en els quals es recolzen trames de jàsseres metàl·liques que suporten forjats de xapa d’acer grecada i una capa de formigó. L‘excentricitat del nucli organitza la planta tipus: l’espai lliure es comprimeix en el vestíbul d’ascensors i s’expandeix, gradualment, generant l’espai de les oficines. El cilindre exterior és recte fins la planta 18, on les seves generatrius comencen a corbar-se cap l’interior disminuint paulatinament de secció fins la 26. Aquí s’interromp el formigó i una cúpula de vidre amb estructura metàl·lica remata l’edifici. Les últimes 6 plantes, formades per forjats postensats de formigó, queden suspeses en voladís. El mur exterior es "pixelitza" segons una trama de mòdul gairebé quadrat. Sobre aquesta retícula es disposen les finestres, configurant una “cal·ligrafia”: la densitat de perforacions en el mur ve condicionada, en part, per la radiació solar. Seguint aquest entramat, es col·loquen mòduls de xapa d’alumini lacat en 25 colors diferents i una segona pell de lames de vidre amb diferents graus de transparència que difuminen la torre.
Torre de l´Aigua, Zaragoza
Pavelló temàtic Expo 2008
Una sèrie de plataformes (cobertes ecològiques) amb una geometria orgànica, conformen el recinte de l’Expo. La proposta, presentada a concurs i guanyadora del tercer premi, es basa en la creació d’una plataforma ecològica com a continuació de l’element de connexió entre la Torre del Agua i el futur pavelló- pont. L’aigua és l’objecte fonamental i articulador del conjunt. En ella es recolzen espigó i torre. El primer per transformar-se en una autèntica coberta de vaixell transitable; la torre s’assenta sobre l’aigua alhora que hi amaga aquest preuat tresor. En l’espigó expositiu es desenvoluparia una seqüència basada en una matriu entre els sentits i els estadis de l’aigua, mentre que la torre allotjaria un espai lúdic en el qual es reproduirien diferents fenòmens relacionats amb aquesta i en les superfícies dels quals podrien fer-se projeccions. La pell exterior de la Torre, a través de la multiplicitat de tons del vidre de les seves escates, també fa referència a llur composició. Un cop finalitzada l’Expo, la Torre passaria a ser una capsa de vidre que contindria en la seva matèria la memòria dels esdeveniments, a més de mirador, llanterna que il·luminés l’aljub i, de nit, torxa de l’espigó. A les parets de l’aljub (proveïdor i contenidor d’aigua potable en el recinte) es proposa projectar imatges des de la part inferior de la torre. Així, es pretén agermanar cel i terra, amb l’esperit de destacar el lloc imprescindible que ocupa l’aigua a la Terra.
Torre d'oficines a Sevilla
Edifici d'oficines, locals comercials i garatges
El projecte per aquest edifici d'oficines es genera a partir del compliment del programa de necessitats, així com la seva potència com a peça de disseny, serveis i funcionalitat en un context a urbanitzar per Sevilla. El projecte es composa de la planta baixa i el primer pis, i els dotze nivells de plantes d'oficines per venta. A la planta baixa s'ubiquen els accessos de vianants i vehiculars als quatre nivells d'aparcament i locals comercials de diferent mida. En el primer pis estan localitzades les sales de reunió i conferències, una cafeteria, un espai per exposicions i un magatzem general. S'esgota el galibo i per tant existeix la necessitat de redistribuir L'estructura es subdivideix en un sistema mixt. La part superior del nucli central sustenta un entramat de bigues a la coberta, des del que pengen una sèrie de plantes treballant a tracció. L'altra zona està conformada per les àrees que es sostenen a través de columnes que arriben al soterrani treballant a compressió. Finalment, es realitza un tractament ornamental, basat en la tradició àrab i flamenca, aplicable a molts aspectes del disseny de l'edifici -moquetes, terres, patró de ranures en panells prefabricats per la façana, etc. - i que intentarà dotar l'edifici d'una imatge global i diferenciada.
Torres Espais
Dues torres d'habitatges a la plaça Europa, Barcelona
L'objecte del projecte és la construcció de dos edificis residencials (PB+14) ubicats a la Plaça Europa de l'Hospitalet del Llobregat (Barcelona) i preveu la construcció de 76 habitatges per torre, planta baixa comercial i aparcament. Sota la proposta d'edificis de base quadrada, en el present projecte s'ha tractat de suavitzar la rigidesa, donant una lleugera curvatura en el perímetre. El joc de combinació de radis convexes i còncaus emfatitza les cantonades i respon a les exigències de la distribució. Es disposa d'una doble pell que dóna lloc a a una franja de terrassa que permet tenir un marge en l'envolupant que absorbeix totes les obertures que el programa d'un habitatge comporta sense que s'apreciïn des de l'exterior, de tal manera que s'aconsegueix una imatge exterior més homogènia i més propera a la d'un edifici d'oficines que al d'un residencial. D'altra banda, aquesta segona pell també respon a les orientacions de l'edifici: la pell interior s'adhereix a la segona pell de les façanes nord-est y nord-oest, guanyant més superfície útil a l'interior del pis. En canvi, a les façanes sud-est i sud-oest, el marge es converteix en terrassa, tot obtenint-ne major amplitud a la cantonada sud. La geometria de l'edifici permet tenir major amplitud a les cantonades, cosa que dóna major qualitat espacial a la zona de dia de la casa. La pell interior es composa a partir d'una combinació de franges de xapa perfora d'acer inoxidable amb acabat polit de diferents grandàries disposades horitzontalment. Els edificis adquireixen una imatge que produeix un joc de reflexes entre els edificis i l'entorn.
Torres Fira, Barcelona
Hotel i oficines al recinte ferial de l´Hospitalet de Llobregat
Projecte en col·laboració amb l’estudi de l’arquitecte japonès Toyo Ito. Situat entre l’aeroport de Barcelona i la ciutat, el projecte de les Torres Fira es converteix en el portal d’accés al nou recinte firal de l’Hospitalet de Llobregat. Entre les seves prioritats destaca donar resposta al seu entorn i aprofitar la posició estratègica de la parcel·la entre dos grans projectes –Plaça Europa i Fira 2000-, actuant com a porta i pont entre ambdós. L’edifici d’oficines, de geometria ortogonal, està col·locat en perpendicular a l’eix vertebrador de la Plaça Europa, projectat a 30º respecte de la Gran Via, es transforma en un final per a la plaça i dialoga amb el límit situat de forma simètrica a l’altre cantó de la Gran Via (dos torres ortogonals perpendiculars a aquest eix). L’hotel utilitza un llenguatge similar: l’edifici. Amb una subtil planta en forma de trèvol, va rotant a mesura que creix i la seva part superior s’obre com una flor. El conjunt està format per una torre que gira sobre sí mateixa, i durant el moviment de la qual saluda a la ciutat, l’aeroport, la Plaça Europa i el recinte firal, essent la seva percepció canviant a mida que se l’envolta. Aquesta percepció es complementa amb la segona torre, que a primera vista és un volum pur, però que conté un nucli que també gira sobre ell mateix, reflex de l’altra torre.
Torres Oncisa
Concurs per a la construcció de dues torres a Madrid
Es plantegen dos cossos en altura, de característiques pràcticament idèntiques en tipologia en torre amb nucli lateral i dos blocs de quatre nivells. Amb aquesta disposició s'esgota l'edificabilitat permesa i es dóna resposta a les condicionaments funcionals i mitjà ambientals de l'entorn urbà. El principi de racionalitat es transforma en la directriu arquitectònica de la proposta. D'aquesta forma, s’estableix un eix d'accés principal centralitzant el lloc de control, potenciant la idea de conjunt i creant recorreguts clars i directes. Els blocs baixos han estat disposats cap al sud delimitant un espai urbà pel qual se situen els accessos. Les relacions visuals dels espais de treball amb l'entorn enjardinat condiciona l'opció d'unificar els garatges, cenyint l'edificació per a assolir la major superfície de jardí repoblat. La configuració de la planta amb nucli lateral respon de manera eficaç a les orientacions, el nucli presenta una cara dura cap a l'Est, protegint-se del sol de primera hora del matí, que en època d'hivern resulta tan molest com el de ponent. Cap a l'Oest es disposa la pantalla estructural que, a més de reduir la superfície vidriada per a protegir-se del asolejament de ponent, té un tractament de doble pell que controla la radiació solar directa i la contaminació auditiva. En la façana Sud i Nord, que estan menys exposades al sol rasant es proposa un finestral corregut en tota la façana.
Torres Valencia, Valencia
Vivendes "L´Eixample del Mar", Barcelona
65 vivendes en els terrenys de l´antiga fàbrica Pirelli a Vilanova i la Geltrú
Aquest projecte arrenca amb el concurs convocat per seleccionar una proposta per a la reconversió de los terrenys de la Fàbrica Pirelli a Vilanova i la Geltrú. D’acord amb el projecte guanyador de Tusquets&Busquets es van distribuir diferents unitats residencials a la resta d’equips que havien participat en el concurs. David Chipperfield Architects-b720 Arquitectos rebé l’encàrrec de dissenyar quatre blocs d’habitatges corresponents a la primera fase del nou Pla Director. Els nous edificis se situen entre una plaça regular de nova creació i la trama antiga de la ciutat. El conjunt es disposa entre l’esquema ortogonal del nou traçat urbà i la naturalesa més fragmentaria del teixit existent. Embolicant les façanes, un “mur” de 90cm de gruix uneix els quatre edificis i es converteix en l’element més expressiu del projecte. Aquest “mur” es construeix amb panells de formigó prefabricat tenyit en tres tonalitats, col·locats com grans blocs constructius posats un sobre l’altre, oferint una poderosa imatge tectònica que es retalla amb obertures de diferent dimensió i profunditat. La composició dels blocs i de les obertures crea un joc d’entrants i sortints, de llums i d’ombres. Totes les activitats comercials succeeixen en els espais de la planta baixa que baixa gradualment per adequar-se als canvis de nivell. El primer i el segon grup d’edificis estan units per un bloc baix d’una sola planta. Els accessos als habitatges apareixen com profundes excavacions a la planta baixa, il·luminades internament i revestides amb panells d’acer. Els habitatges s’han concebut amb la voluntat de proporcionar espais habitables generosos i oberts. Novament, s’utilitzen materials senzills: paviments de fusta, marbre blanc a cuines i banys. L’espai de “mur” de 90cm s’utilitza també per proveir prestatges oberts i armaris tancats. S’ha projectat un balcó per a cada habitatge. Aquests balcons es conceben com una extensió del l’espai habitable amb vistes als espais públics, convertint-se en un punt de connexió entre la residència privada i l’ample espai urbà.
Vivendes "L´Illa Verda", Barcelona
153 vivendes al sector de "L´Anònima" a St. Cugat del Vallés
Es proposen vuit unitats de projecte destinades a habitatge i una novena destinada a usos terciaris, amb una edificabilitat total de 15.980 m2. A cavall entre la zona est de l’eixample de Sant Cugat i la seva zona industrial, l’àmbit queda clarament subdividit en dues zones mitjançant la prolongació en forma de passeig per a vianants del carrer Orient. En la part superior es concentra la tipologia residencial i en la part inferior l’equipament i el bloc destinat a oficines i comerç. Les consideracions adoptades per a portar a terme el projecte han estat, d’una banda, mantenir la continuïtat amb la trama urbana existent i els carrers de l’Eixample, i d’altra banda, establir una connexió entre la Rambla (al nord) i la zona verda situada al Sud de l’avinguda de Cerdanyola, creant un espai públic. També es proposa la creació d’un front arbrat al llarg de la Riera de Ferrussons, disposat com passeig perimetral, límit frontal de la zona industrial. L’edificació corresponent a les UP 1-2-3 es disposa en forma d’U oberta pel seu extrem oriental; l’ UP 4 es situa de forma similar enfront de l’illa existent al carrer Borrell completant els blocs situats entre els carrers Monestir i Diputació. La resta d’unitats (5,6,7) es disposen continuant els blocs alineats al llarg del carrer Borrell, situats en perpendicular respecte del nou carrer del Torrent de Ferrussons. La UP 8 –destinada a VPO- es disposa com una peça singular a l’extrem nord del solar i forma part d’una altra actuació. El passeig verd central discorre entre les esmentades agrupacions de blocs a cota pràcticament horitzontal, eixamplant-se en determinades zones.
Vivendes a Rambla Catalunya, Barcelona
Rehabilitació integral d´un edifici d´oficines per us residencial
Transformació d’un edifici d’oficines en habitatges de luxe. S’opta per una reforma integral que pràcticament només manté l’estructura i l’alçada i en la qual es determinen dues restes de diferent índole. D’una banda, eliminar la solució habitual amb multitud de patis interns, amb els forts condicionants de mantenir inalterades les plantes soterrani i un ample total de crugia d’uns 10 m: la solució adoptada fou la disposició d’un pati rectangular centrat dividit en dos per una escala d’un sol tram per planta i una passarel·la paral·lela a la façana. En segon lloc, el disseny d’una nova façana exterior. En part degut al seu enclavament a la Rambla Catalunya, centre neuràlgic de l’Eixample barceloní, s’ha projectat com un gran tancament envidrat de terra a sostre, amb una mínima fusteria de color verd mat que permet l’obertura de les grans fulles corredores. Aquest tancament està tamisat per un pla extern de persianes metàl·liques de llibret amb lames orientables. Las baranes se situen a l’interior dels habitatges per tal de minimitzar els elements de façana. La composició és abstracta amb una modulació estricta, una deliberada renúncia formal que fa desaparèixer fins i tot les línies d’imposta de les plantes. La fulla de persiana, la multiplicació ordenada de la qual conforma la façana, condensa les referències domèstiques en un exercici respectuós i deutor d’algunes magnífiques lliçons dels mestres de la modernitat a Barcelona.
Vivendes al Raval, Barcelona
Concurs restringit per a conjunt residencial
Concurs restringit convocat pel Patronat Municipal de l’Habitatge per a un nou conjunt residencial ubicat en un solar amb presència d’edificacions d’alçades diferents i diverses situacions de veïnatge amb el teixit urbà que l’envolta. El programa d’habitatges consistent en un bloc de 110 habitatges assistits i un altre de 35 habitatges de protecció oficial. La proposta b720 consisteix bàsicament en una delicada operació de brodat urbà integrant l’edificació existent dins l’actuació i evitant la consolidació de mitjaneres. La tipologia d’habitatge assistit per a gent gran es projecta en pro de una millor ventilació i il·luminació de salons i dormitoris: s’ha optat per una solució amb habitatges a ambdós cantons d’un passadís central con la minimització de la dimensió d’aquest favor d’una major amplitud del pati d’illa. L’edifici d’habitatges de protecció oficial, situat en continuïtat amb l’anterior i tancant el buit existent en el carrer Carretes, assumint les mitjaneres de l’edificació existent, es descompon en dues parts: una de PB+3 en l’interior d’illa i un altre de PB+6 amb façana a aquest carrer, completant el volum.
Vivendes Diagonal / Bilbao, Barcelona
69 vivendes y locals comercials a la U.A.6 del PERI Diagonal / Poble Nou
El projecte s’inclou dins una actuació general contemplada en l’Estudi de Detall d’ordenació de volums de la Unitat d’Actuació 6 del Pla Especial de Reforma Interior de Diagonal-Poblenou. Aquest estudi compren la transformació d’un antic espai industrial situat en el tram de l’avinguda Diagonal de Barcelona en dos edificis independents de 42 i 27 habitatges, amb façana als carrers Pere IV i avinguda Diagonal respectivament, amb tipologies de 2, 3 i 4 dormitoris, alguns d’ells en dúplex. A les façanes es proposa la utilització de panell de tancament de morter bipretensat d’alta densitat, com a continuació i aplicació de la investigació realitzada sobre aquest tipus de tancament en el projecte Casa Barcelona, presentat en col·laboració amb l’empresa Pabitex. El panell s’utilitza indistintament com element de tancament en la seva versió massissa i com element de protecció solar en versió perforada per a les façanes interiors i els balcons de les façanes a carrer. Amb aquesta finalitat s’han desenvolupat els sistemes corresponents que permetin la manipulació i la mobilitat de les peces. Els panells es tenyeixen de diferents colors en funció del seu grau d’opacitat i situació en el tancament. S’han mantingut els mateixos criteris de composició en ambdues façanes i tots els salons disposen d’un balcó de 1,80 metres de profunditat.
Vivendes Gran Via, Barcelona
30 vivendes i locals comercials
El programa de necessitats fixat per la propietat establia un nombre aproximat de trenta habitatges convencionals de dos, tres i quatre dormitoris amb una superfície mitjana estimada de 110 m2. A la planta baixa es situarien els locals comercials, amb la particularitat de que el primer subterrani hauria de dedicar-se exclusivament a l’ús per part dels ocupants del local comercial de superfície més gran. La conseqüència immediata del clar programa de necessitats va ser la disposició de cinc habitatges per planta i tres plantes sota rasant. La impossibilitat topològica de disposar de cinc unitats d’habitatge per planta, de forma que totes tinguessin accés a l’exterior de l’illa, feu aconsellable l’adopció d’una distribució amb dos nuclis d’escales i ascensors i dos portals independents. S’ha procurat agrupar la superfície de patis, reduint-los a dos: un de superfície (amb tractament orgànic amb asimetries deliberades, situat a continuació del pati d’illa com a pati mixt amb un funcionament millor) i un altre -de planta el·líptica-, en l’eix que forma la bisectriu de la cantonada. L'organització dels habitatges respon a un programa convencional de necessitats; s’han disposat cinc habitatges per planta, dels quals quatre –els més grans- son passants i el cinquè obert a la façana en xamfrà. La composició de les façanes s’ha abordat amb la voluntat d’aportar una peça arquitectònica serena però de presència contundent en aquest tram de la Gran Via carrer que, per Cerdà, havia de ser la principal via de Barcelona.
Vivendes Quirón, Barcelona
Projecte per a la construcció de viviendes amb serveis
El projecte preveu la construcció de 94 habitatges, diferenciats en dos tipologies residencials: 72 d'elles comptaran amb serveis comunitaris i 22 seran de tipus convencional. La intervenció es concep com a unitària malgrat que han de donar resposta a usuaris i tipologies residencials diferents. Resulten d’aixó dos cossos longitudinals paral·lels separats per una franja central de patis sobre la qual es situen els nuclis d’accés als habitatges. El volum que resulta, adaptat a la topografia del lloc -amb fort pendent- busca una interacció sobre el teixit urbà existent, tot reculant-se en les plantes superiors segons la disposició formal de l'edificació contigua (edifici de J. Soteras) i establint, sobre la base del sòcol vidriat de la planta baixa, la façana vegetal que teixeix els voladissos de les terrasses contínues dels habitatges. Els habitatges amb serveis es troben a la planta baixa: zones de lectura, jocs, estar i restaurant s'obren a la façana d’accés, mentre que el gimnàs, la sala de projecció i les habitacions de convidats, juntament amb els espais de servei, es troben semisoterrats al carrer posterior. En la zona central de la planta baixa, articulats a través de la llum del pati i les claraboies, s'estableix la circulació entre els diferents espais. La majoria de les vivendes presenten terrasses contínues que, tamisades per la façana vegetal, delimiten un espai pensat des de la calidesa que proporciona el filtre de la vegetació i la fusta de carpinteries i paviment. A la coberta, sobre el cos longitudinal de la façana sud-est, trobem la piscina, una gran terrassa i un ampli jardí.
World Trade Center Igualada
Construcció del nou World Trade Center d'Igualada
Proposta guanyadora presentada per b720 Arquitectos en un concurs de caràcter restringit convocat pel World Trade Center Igualada, S.A. La proposta respon als requeriments socials i econòmics de la nova Igualada, una ciutat en ple procés de desenvolupament. El conjunt format per quatre edificis es divideix en quatre zones d'usos diferenciats (zona d'oficines, comercial, hotel i aparcament) que generen un conjunt recognoscible. L'espai comercial es col·loca com un sòcol, diferenciant-se de les plantes superiors d'oficines, i mantenint una cornisa continua. Entre l'espai comercial i les oficines es genera un espai matalàs, com una esquerda ombrejada, amb una alçada variable que trenca la seva rigidesa. El volum superior del nou World Trade Center, al que s'ubiquen les oficines i les habitacions de l'hotel, es diferencia de la part inferior, desplaçant-se i generant una galeria coberta que serveix com a refugi davant la pluja i com accés als locals comercials. L'esquema estructural es basa en una retícula ordenada i repetitiva. Als extrems entre el segon i el tercer edifici on es generaran uns potents voladissos que indicaran el punt d¡inflexió del projecte i marcaran la porta d'entrada a la ciutat. La intervenció serà única, però quedarà tallada en les zones d'unió de les diferents parcel·les, buscant els punts més transitats del projecte.